Jordi Molas

Jordi Molas i Castells va néixer a Vic el 26 de novembre de 1973.

Diplomat en Magisteri – Educació Primària per la Universitat de Vic. Des de fa 14 anys exerceix de professor col·laborador amb la UVic fent classes a la facultat de Ciències de la Salut i el Benestar en els graus d’Infermeria, Fisioteràpia, Educació Social i Teràpia Ocupacional. Conferenciant habitual de l’Institut Guttmann, amb el qual col•labora en múltiples xerrades de divulgació de les seves campanyes de sensibilització per a centres d’ensenyament i entitats de caràcter social, econòmic, cultural i esportiu. Entre els anys 2001 a 2010 va treballar de tècnic en integració social de persones discapacitades a l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona (ADFO), entitat de la qual en va ser President els dos darrers anys. Actualment és coordinador del voluntariat de l’Associació Sant Tomàs, entitat sense ànim de lucre que es dedica a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel•lectual i les seves famílies a la comarca d’Osona. Esportista en actiu, és habitual veure’l participar en diferents proves aquàtiques com la tradicional Travessa de Sau.

Ell va decidir nedar a contracorrent.
Guanyar-se els anys que tenia per endavant.


Amb només 20 anys, Jordi Molas va quedar tetraplègic a causa d’una desafortunada lesió. Havent perdut tot el control del cos del pit cap avall, els metges li van augurar una vida molt poc autònoma. Però ell va decidir nedar a contracorrent. Guanyar-se els anys que tenia per endavant. I el primer que va fer en sortir de l’hospital, va ser llançar-se a la piscina. La seva no és només una història de superació personal; és una llarga travessa compartida amb els familiars i els mateixos amics amb qui va començar a competir en el món de la natació sent un nen, i que durant els últims vint anys l’han acompanyat en cada repte. Una història d’amistats incondicionals.

És dolorós imaginar què deu significar patir una greu lesió medul•lar quan es tenen només vint anys. Encara més per algú que ha dedicat tota la seva joventut a l’esport i que ha arribat a tastar la competició d’elit. Que aquesta persona asseguri, vint anys després, que aquella malaurada lesió no ha estat ni de bon tros el pitjor que li ha passat a la vida, sacseja un munt de prejudicis. Que es negui a contemplar la seva vida partida en dos, trenca molts dels tòpics instal•lats en l’imaginari col•lectiu i empeny a reflexionar sobre el significat real de les barreres, no tant físiques sinó mentals. La història de Jordi Molas, que va quedar tetraplègic el 1994 arran d’una lesió que es va fer quan disputava un partit de rugbi, és una història de superació. Però és molt més que això. És l’exemple d’algú que, tot i les grans dificultats de mobilitat, no ha abandonat mai l’esport i continua imposant-se nous reptes; algú que no ha renunciat a les seves ambicions professionals ni a una vida social frenètica.

Aquest projecte, de fet, neix d’una de les seves conferències. De la seva capacitat per emocionar, per sorprendre, per ironitzar,per interpel•lar i per destruir tòpics des de l’aparent fragilitat d’una cadira de rodes. Uns missatges que val la pena escoltar.